View this post on Instagram

En aquesta edició del programa hem parlat amb @alberttorrascorbella, director de comunicacions de @creucobertashopping, project coordinator a @eixos_bcn i organitzador a través de @mexcatbarcelona, entitat ubicada a #Hostafrancs, de la fira #ElGrito, Fiesta Mexicana en el @pobleespanyol de #montjuic, #Barcelona, #BcnViveMéxico2019. Durant tot el cap de setmana del 14 al 15 de setembre podreu gaudir de la cultura mexicana, tenint en compte el públic familiar. Fareu un viatge a #Mèxic i també es sortejarà un viatge real a aquest fascinant país. Després hem fet un recorregut per la programació del @zumzeigcoop i dels teatres @SalaAtrium, @salafenix i @teatretantarantana #Mexico #BcnViveMéxico #música #culturatradicional #culturamexicana #culturapopular #cinema #teatre #cultura #OnaCultural @onacultural #onadesants @onadesants 94.6 FM onadesants.cat #Bcn #sants #santsmontjuïc @bcn_santsmont #igersbarcelona #instaradio #instacultura #ràdio #ràdioendirecte #podcast a @ivooxcom: https://www.ivoox.com/41318272

A post shared by Ona Cultural (@onacultural) on

Anuncis

Excalibur i altres històries d’animals morts: Titelles iròniques i sentit crític.

 

Excalibur2

Ens ha agradat molt “Excalibur i altres històries d’animals morts” de la companyia Hermanos Picohueso de Mallorca, becat pel Cicle de creació escènica DespertaLab, organitzat per la Nau Ivanow i Sala Atrium.

Arribem a la redacció d’un informatiu molt interessant: qui el presenta? Doncs l’ovella Dolly, acompanyada per la gosseta Laika com col·laboradora. Però… si estan mortes! I a més ens explicaran les històries d’altres animals morts també, i que han fet història de forma singular i col·lectiva.

excalibur5.jpg

Aquests simpàtics animals haguessin preferit no ser tan famosos i viure una vida digna i normal. I aquí arriba el plantejament sobre cóm es tracta als animals, siguin domèstics o de granja, i tots els experiments que es fan amb ells (na Dolly n’és un gran exemple), i cóm en general els poderosos (el capitalisme) maltracten tots aquells que no ho són i experimenten amb qui és més feble (Antrax, Ebola, etc.).

La proposta de la companyia Hermanos Picohueso està plena d’art, dedicació, investigació, enginy i sentit de l’humor. Lluki Portas i Diego Ingold han creat les titelles i són els intèrprets que les porten a escena. Les titelles cobren una vida extraordinària i es transformen en reals. Gal·la Peire és productora i creadora escènica i Jaume Miralles tècnic d’il·luminació i audiovisual, però és l’equip en conjunt qui ha fet possible la meravella que es pot veure en escena, amb la combinació de diferents llenguatges escènics, incorporant audiovisuals interactius amb animació artesanal, meta-teatre i meta-informatius, etc., l’intercanvi de rols creatius, una residència a la Nau Ivanow que ha funcionat molt bé, el seu extraordinari talent i molt més.

 

 

“Excalibur i altres animals morts” es podrà veure a Sala Atrium fins diumenge 19 de març.

Vam entrevistar na Lluki i na Gal·la diumenge passat a Ona Cultural. Aquí teniu el podcast:

Podcast del programa Ona Cultural del 12 de maig

Laura Clemente.

 

Web de Sala Atrium – Información sobre Excalibur

Web de Hermanos Picohueso

Atlàntida 92: L’èpica i la cortina de fum.

atlantida92-1.jpg

Som al 20 de maig de 1992. Barcelona està immersa a la preparació de les Olimpíades i aquell dia es celebra un partit de futbol que esdevindrà mític: la final de la Copa d’Europa entre la Sampdoria i el Barça. L’Associació de Veïns del barri de Sant Antoni ha preparat una festa per celebrar-ho. Perquè intueixen que serà una nit molt especial.

Aquesta obra de la companyia El Martell, amb dramatúrgia i direcció de Laia Alsina Ferrer (ajudantia de direcció de Pau Masaló, assistència d’Albert Reverendo i direcció tècnica de Ruben Taltavull), Cristina Arenas, Sergi Gibert i Josep Sobrevals a la interpretació, Carlota Masvidal a l’escenografia i vestuari i Júlia Simó a la producció, ens mostra un episodi de la nostra història que va tenir molts clarobscurs, com la cortina de fum que van constituir els Jocs Olímpics (presidits per una persona que havia tingut un paper destacat durant el franquisme) i el triomf del Futbol Club Barcelona a Europa, davant de la detenció d’una seixantena d’ex-militants de Terra Lliure (Operación Garzón), que ja havia abandonat la lluita armada i es va autodissoldre l’any 1995.

atlàntida

El text, molt ben teixit a través de l’èpica del poema “L’Atlàntida” (1877) de Jacint Verdaguer, recitat de forma diversa pels tres personatges que integren l’obra, i que ens parla de l’esfondrament del continent dels atlants, l’Espanya naixent, l’origen del Mar Mediterrani i el descobriment d’Amèrica, i l’èpica esportiva que suposa el futbol d’elit i les Olimpíades, ens presenta a tres persones molt diferents (una més conservadora, una més valenta i apassionada i una altra que ens representa la lluita de les dones i la llibertat.

En definitiva, un espectacle valent, que ens fa rellegir la nostra història recent i replantejar-nos els silencis, les coses no dites, no expressades… silencis que poden resultar ser molt cars i dolorosos.

Atlantida92-2

Atlàntida 92 (Un espectacle que fa aigües)” estarà en cartell només fins diumenge 12 de maig al Teatre Tantarantana, en el marc de El Cicló, projecte de suport a la creació de les 5 companyies en residència. Esperem que torni a programar-se ben aviat i seguirem de prop aquesta companyia teatral.

 

Laura Clemente.

 

Web del Teatre Tantrantana – Informació sobre “Atlàntida 92”

 

Deliri a dos: Ionesco en estat pur.

CARTEL_2017TEATRE-BARCELONA-deliri-a-dos

Hem entrevistat , per parlar sobre la seva segona obra en cartell des de que ha començat l’any: “Deliri a dos” d’ Eugène Ionesco, un dels dramaturgs més rellevants de la Literatura universal, que s’estarà representant amb la companyia Bojum Teatre al Teatre Akadèmia de Barcelona fins el 17 de febrer.

Montse Bonet, que ha estat dirigint recentment “Estima’m que tinc pressa” amb la compayia Xucrut Teatre a La Badabadoc (veure entrada al nostre blog Cultura y algo más) i “Blanca desvelada”, el monòleg creat i interpretat per Alejandra Jiménez Cascón (veure la ressenya corresponent també a Cultura y algo más) a Escenari Joan Brossa, és una directora, dramaturga, actriu i docent amb un llarg i prestigiós recorregut. El 2012 forma Bojum Teatre, companyia que crea peces on el llenguatge gestual i físic dels actors acompanyi activament el text. La primera obra de la companyia és “Masticació”, a partir de textos de Patrick Kermann, i la segona és “Deliri a dos”.

deliriados

 

Ell i ella porten junts disset anys. Ara viuen en una espècie d’amagatall, intentant protegir-se del món exterior. Ella va deixar el seu marit per Ell i de vegades se’n penedeix. Què hagués passat si no ho hagués fet? I ell somia amb com seria la seva vida si hagués triat ser pintor, actor, poeta… Entre el deliri i el seny, Ionesco ens mostra com transcorre un dia d’aquesta parella madura que es troba amb la problemàtica de l’ésser humà davant la vida i la mort, l’amor i la tendresa, els desitjos, la convivència amb la realitat, les pors que tots tenim, la seducció, les il·lusions, etc., amb el seu sentit de l’humor que transcendeix.

deliriados3.jpg

Montse Bonet ha realitzat la traducció al català del text de Ionesco juntament amb Lluís Hansen amb gran respecte i estimació, donant rellevància a elements com el sentit de l’humor, el llenguatge, el món i la màgia del geni de les lletres franceses, i això queda palès amb aquesta gran versió que podem veure al Teatre Akadèmia.

Gran feina també dels actors protagonistes, Òscar Intente i Montse Puga, i de l’equip artístic al complet per portar Ionesco al públic.

Laura Clemente.

 

Podeu escoltar l’entrevista a Montse Bonet al següent enllaç:

Ona Cultural – Programa del 3 de febrer en què hem entrevistat Montse Bonet

 

Web de Bojum Teatre

Web de Teatre Akadèmia – Informació sobre “Deliri a dos”

 

Elefant terrible: Descens virtual al subsòl.

elefant-terrible_37063962623_o.png

Hem tornat a veure aquesta obra de Roger Torns (companyia Produït per H.I.I.I.T) i Eric Balbàs (companyia El Eje), que tant vam gaudir a Sala Beckett, aquest cop a la sala Àtic22 del Teatre Tantarantana.

La confluència dels dos creadors, Balbàs i Torns, i de les dues companyies, que destaquen per la qualitat i la originalitat dels seus treballs, sorgeix d’una reunió que van tenir durant l’any 2016 per dur a terme un projecte sobre la realitat virtual i la ludificació, que va guanyar el CROQUIS de Sala Beckett aquell mateix any, amb la conseqüent estrena de l’obra a la Sala de Dalt de l’esmentat teatre al desembre de 2017, que és quan la vam veure per primer cop. Ara ha tornat a la cartellera, representant-se a la sala Àtic22 del Teatre Tantarantana fins diumenge 3 de febrer. Aquest espectacle participarà a la Mostra d’Igualada 2019.

elefantterrible

Balbàs i Torns, creadors, directors, actors i productors d'”ElefantTerrible”, mostren el seu desbordant talent i fan gaudir al públic, sobretot als de les generacions X, Millennial i Postmillennial. Els primers perquè l’obra recorda Matrix o altres referents de la ciència ficció de l’època, els segons i tercers perquè una bona part d’ells han viscut o viuen l’experiència de la realitat virtual i dels videojocs.

L’Adam fa un viatge a través d’un joc de realitat virtual que té emmagatzemades dades i records seus, i que el portarà a llocs i situacions que ell vol evitar, que el faran actuar d’una manera o altra per continuar endavant, per poder-se trobar amb ell mateix. L’Elefant Terrible l’està esperant…

Ens ha agradat molt la minimalista escenografia que fa més creïble l’univers en què som immersos un cop s’inicia l’obra. Magistral l’escena en que tots dos personatges estan l’un al costat de l’altre, navegant, mentre parlen de la creació de l’obra i d’ells mateixos, en divertidíssim metateatre.

elefantterrible2

Hem entrevistat l’Eric Balbàs al programa de diumenge 20 de gener:

Podcast del programa Ona Cultural de diumenge 20 de gener on es va entrevistar l’Eric Balbàs, cocreador, codirector, coprotagonista i coproductor d'”ElefantTerrible”

L’espectacle ha reunit a joves de tres instituts diferents que han participat activament a l’obra a través d’un taller. Això queda palès en la frescor i modernitat que es respira a “Elefant terrible”.

Enhorabona als dos creadors, a les dues companyies i a tot l’equip que ha fet possible “Elefant terrible”.

Laura Clemente.

“Al sostre” – Al Renaixement com als nostres dies.

 

TEATRE_BARCELONA_al-sostre-LA-SECA-390x560.jpg

Hem gaudit molt veient aquesta obra de l’autor i actor britànic Nigel Planer (conegut a Catalunya per la seva famosa interpretació de Nil a la sèrie de televisió “Els joves” (“The young ones”), traduïda per Francis Humble, dirigida per Israel Solà i interpretada per Pau Ferran i Oriol Grau.

Precisament vam entrevistar en Pau Ferran al nostre programa de dilluns passat. Us enllacem el podcast:

Podcast Ona Cultural programa de dillluns 28 de gener de 2019

L’obra, amb diàlegs àgils, fins i plens d’humor anglès, dignes d’un geni com Planer (que ha escrit novel·les, llibres de comèdia, esbossos, poesia, peces per a ràdio i televisió i quatre obres teatrals a més de ser un actor reconegut), passa volant i ens transporta als inicis del Cinquecento, on els pintors Lapo (Lapo d’Antonio) i Loti (Ludovico del Buono), que formaven part de l’equip artístic i artesà que treballava amb Miquel Àngel (veure La lettere di Michelangelo Buonarroti de Gaetano Milanesi) a la Capella Sixtina, es troben amb diversos problemes durant el desenvolupament d’aquesta magna i monumental obra pictòrica: quan els pagarà el mestre? Fins a quin punt ell és un geni i què significa ser-ho? Volem fama i reconeixement o preferim fer bé la nostra feina discretament? Com s’ha de valorar la feina ben feta? Ens podem atribuir les idees dels altres?

Pau Ferran i Oriol Grau, actors amb un gran recorregut, fan una feina fantàstica, fent-nos viatjar a través del temps amb ells, i també gràcies a l’apassionat treball d’Israel Solà a la  direcció, la impecable traducció de Francis Humble, l’acurat treball d’Albert Pascual en escenografia i vestuari, la deliciosa música de Xavier Mestres, i en conjunt de tot l’equip artístic i tècnic.

Al Sostre” és una producció de la Sala Trono de Tarragona. L’obra s’està representant a la sala Escenari Joan Brossa de Barcelona fins el 3 de febrer i tornarà a Sala Trono del 8 al 10 de febrer. El seu autor ha dit que és la millor versió d’un text seu que s’ha fet mai.

L’obra també serà a Girona, concretament a la sala La Planeta, del 9 al 10 de març, i també participarà a la Mostra d’Igualada (que tindrà lloc del 4 al 7 d’abril). Us anirem donant més informació i detalls a les xarxes socials del nostre programa, Ona Cultural, de la ràdio Ona de Sants.

 

Laura Clemente.

Realitzadora d’Ona Cultural

 

 

 

 

“Hàbitat (doble penetració)” – Com són els millennial?

habitat

Hàbitat, espai on viure-hi de forma agradable, segura i sana. Així hauria de ser el nostre entorn més immediat, començant pel propi cos també, per tal que de retruc el nostre esperit, la nostra ànima, pugui estar-s’hi a gust, almenys mentre s’allotja en aquell. Però si no tenim un lloc, si no sabem a on anar, d’on venim, i per què existim, llavors estem perduts i abandonats, a la deriva.

L’obra “Hàbitat (doble penetració)“, de la companyia Produït per H.I.I.I.T. amb dramaturgia, direcció i producció de Roger Torns, en cartell al Teatre Tantarantana fins el 28 d’octubre, ens mostra de forma realista, sense eufemismes ni subterfugis, com es mou la generació dels millennial, dels joves que no poden fer una sola cosa perquè són incapaços de concentrar-s’hi, de posar-hi el focus i l’atenció total, ja que el que han viscut i estan vivint és la hiperconnexió simultània a tot tipus de xarxes, plataformes, whatsapps, etc. per anar rebent i anar mostrant dades constants del què s’està fent o no a cada moment, amb imatges, textos, audios i vídeos. Però el que pot semblar interessant i cool al principi, s’acaba convertint en el seu pitjor enemic, ja que no són tant importants, no tenen tantes coses a dir, no els interessa en realitat res del que els pugui explicar un youtuber, però allà hi són, enganxats, fins arribar a extrems delirants o absurds, que és el que mostren motes escenes d’aquesta obra atrevida, fresca i actual.

 

hàbitat5.jpeg

 

Els diversos personatges d’aquesta obra (que parteix de textos de 7 autors diferents) es miren a través del selfie o video que estan gravant i pengen a la pàgina que sigui, i tenen por de mirar-s’hi directament als ulls, tenen por de tocar-se, tenen por de sentir.

Potser als de la Generació X, ja més grandets, també ens està passant això. Però tenim l’avantatge que hem viscut de forma directa la vida, sense un plàstic, un vinil o una pantalla com escut. Retrobem-nos amb l’autenticitat d’aquells moments i ensenyem a aquests joves a gaudir del so i l’olor de la tempesta des de la balconada de casa nostra, no permetent que es limitin a mirar la notícia a la tele. Tant se val si es mullen, benvingudes gotes d’aigua sobre el nostre rostre per despertar-nos novament a la vida!

CartellHÀBITAT3

Com diu el final de la cançó “Deep blue” dels Arcade Fire:

Hey
Put the cellphone down for a while
In the night there is something wild
Can you hear it breathing?
And hey
Put the laptop down for a while
In the night there is something wild
I feel it, it’s leaving me

Felicitats a la direcció, a la dramatúrgia, als joves i brillants autors (Carla Linares, Mar Pawlowsky, Laura Daza, Maria Hernàndez, Roger Torns y Jaume Viñas), intèrprets (Georgina Latre, Diana Gómez, Maria Hernàndez, Jaume Viñas y Rafa Delacroix), els creadors de l’espai escènic, vestuari i il·luminació, Albert Ventura i Alejandra Lorenzo (Roger Torns també a la il·luminació), pel seu art i valor. “Hàbitat (doble penetració)” ha guanyat la beca DespertaLab de creació escènica i també ha estat emmarcada dins la Biennal de Pensament Ciutat Oberta.

Hem entrevistat Roger Torns al nostre programa de dissabte 20 d’octubre:

Podcast del programa Ona Cultural 20 d’octubre de 2018

 

Maria Rosa Iglesias i Laura Clemente

 

Web del Teatre Tantarantana – Informació sobre “Hàbitat (doble penetració)”

 

 

 

Tornar de les vacances no ha de ser tan dur.

books-book-pages-read-literature-159866

Després de jugar, distreure’s i llevar-se més tard durant les vacances de Nadal, que són d’una durada mitjana (ni llargues ni curtes) en el cas dels nens, adolescents i universitaris, ara torna un fort canvi de rutina.

Aquesta situació demana paciència de part dels familiars dels estudiants, perquè no és fàcil tornar a matinar, fer els deures, estudiar, fer desplaçaments llargs en transport públic, etc.

library-la-trobe-study-students-159740

Primerament, us recomanem que vagin habituant-se a fer una mica de deures, estudiar a estones que vagin augmentant de forma progressiva (sempre en funció de l’edat i el curs que facin), sense deixar de tenir estones de lleure. El poder distreure’s tot fent activitats divertides, creatives i entretingudes és primordial per a la seva salut mental i física.

play-fun-blocks-block-591652

Poc a poc podran reprendre el ritme, però hem de comptar entre dues setmanes i un mes. Si els petits volen faltar a alguna sessió d’extraescolars perquè es veuen una mica aclaparats, és totalment normal. Això es pot aplicar als adults també (els primers dies no podem estar tan actius com abans d’arribar al Nadal).

people-woman-coffee-meeting

Pel que fa als universitaris, tot dependrà de la programació dels seus exàmens. Si els han fet abans de les Festes, hauran de reprendre el ritme poc a poc, tot donant rellevància a anar avançant l’hora d’anar a dormir (el descans és vital per al rendiment intel·lectual). En canvi, si tenen els exàmens al gener, hauran de modificar la seva dieta per adaptar-la a aquells dies tan especials (més peix, fruits secs, cereals integrals, llegums, verdures i fruita; xocolata, sucs naturals i infussions en lloc de cafè i té; fer àpats lleugers durant el dia per facilitar la digestió i conseqüentment, l’estudi. També hauran de descansar bé durant les nits. Aconsellem herbes relaxants com la passiflora, la til·la, la valeriana, la lavanda (aquesta també molt recomanable per regular els cicles femenins) i el rooibos, per exemple. Finalment, també serà molt adient meditar cada dia per poder aconseguir un bon estat de concentració i relaxar la ment.

I seguint totes aquestes pautes, ja veureu com tornar de les vacances no ha de ser tan dur :).

Laura Clemente.

Article inclós a les seccions #OnaWellness i #OnaEducació del programa Ona Cultural, ràdio Ona de Sants.

#OnaCultural #onadesants #wellness #benestar #estudiar #exàmens #deuresescolars #salut #health #happy #wellbeing #rentrée #backtoschool #universitat

 

 

Estiu: L’agredolç gust de la retrobada.

estiu2.jpg

Una obra que se’n va de cartell el dia 16 de setembre i esperem que torni perquè és magnífica: “Estiu“, de Cia. La Fil·loxera amb text i direcció d’Helena Tornero, a El Maldà.

Tres germanes d’uns vint-i-tants anys es retroben. Han estat separades des d’un incident d’infantesa i cadascuna parla el català amb un accent diferent. S’estimen però tenen, com sovint passa entre germans, moltes diferències, i ara podran gaudir de l’oportunitat d’acostar-se i viatjar a través dels records, en forma de novel·la o de contes, o del que s’expliquen cara a cara, retrobant-se amb el dolor.

estiu

Excel·lent text ben dirigit i unes actrius apassionades que fan riure i commouen al públic: Iona Balcells, Lorena Hernàndez i Marina Collado .

Esperem que “Estiu” torni ben aviat a El Maldà i que tingui molt rodatge. Tenim ganes de tornar-la a veure i deixar-nos endur pel seu particular univers.

Laura Clemente – Ona Cultural, Ona de Sants, 94.6 FM

estiu4

Web de El Maldà- Informació sobre “Estiu”

 

Preparem el Sant Jordi

llibres

Al programa de ràdio Ona Cultural hem iniciat un cicle d’entrevistes a escriptors i escriptores capdavanters… pràcticament cada dimarts i dissabte tenim una cita amb el millor de la literatura actual.

Dissabte passat, 25 de febrer, vam tenir el plaer de conversar amb Carlos Zanón, un dels cavallers de la novel.la negra internacional, que ha publicat un poemari excel.lent, una obra mestra, “Banco de sangre” (títol inspirat en “Blood bank” de Bon Iver) a Espasa es Poesía. Properament tornarem a quedar amb ell per publicar una entrevista al blog Cultura y algo más (podeu veure com el vam recomanar a la nostra entrada sobre Sant Jordi de l’any passat). Ens acompanyarà en Jordi Martínez, gran coneixedor de l’obra de Zanón. Carlos Zanón és un gran conversador. Estaries hores i hores parlant amb ell. I per això volem tornar a veure’l ben aviat.

bancodsangre

Dimarts 28 de febrer vam entrevistar a la jove poeta Elisa Levi, per parlar de la seva obra “Perdida en un bol de cereales“, també a Espasa es Poesía. Un poemari impresionant donada la curta edat de l’autora (22 anys): la tristesa mostrada amb tota la seva cruesa, el viatge a l’abisme per tornar i poder contar-ho tot, fent sentir al lector partícip d’aquell recorregut existencial. L’Elisa forma part d’una nova generació de poetes que ha arribat amb molta força al panorama literari i està impulsant la poesia… un gènere que abans venia poc o molt poc i ara està reivindicant el seu lloc al mercat del llibre.

perdidaenunboldecereales

L’autora va presentar la seva obra el mateix dimarts 28 de febrer a la Fnac Triangle juntament amb Óscar García Sierra, un altre jove i brillant talent fitxat per l’esmentada editorial i que entrevistarem properament, que ha publicat “Houston, yo soy el problema“, llibre sorgit de notes del mòbil, tuits, Britney Spears, Lydia Davis, Spring Breakers i Hannah Montana, etc… que parla d’extraterrestres i de la Deep Web, i segons ell és el llibre que li hagués agradat escriure a en David Foster Wallace (un dels nostres autors favorits, per cert).

portada_houston-yo-soy-el-problema_oscar-garcia-sierra_201606231750

I en acabar el programa vam sortir volant per acudir a Casa Àsia, molt estimada per nosaltres, que allotjava la presentació del recull de contes “Corre, pare, corre” de l’escriptora coreana Kim Ae-ran. Ha estat número 1 de vendes a Corea i s’està traduïnt a un munt de llengües, entre elles el català, gràcies a Godall Edicions. L’acurada traducció  corre a càrrec de Mihwa Jo Jeong i Alba Cunill. La majoria dels assistents a l’esdeveniment van sortir amb un exemplar recent publicat sota el braç. I és que aquesta obra, que gira entorn de la figura d’un pare absent o que no exerceix, és d’alta volada.

corre-para-corre

Aquesta tarda ens anem a l’editorial Comanegra a la presentació de “Acompañamiento filosófico” de Nacho Bañeras, fundador de Cura sui, coordinador i director de la formació en Cura sui Filosofia Aplicada, llicenciat en Dret, doctor en Filosofia i terapeuta Gestalt. Aquest incentivador llibre és una reivindicació de la filosofia com a cura de l’ànima mitjançant l’autoconeixement, de la ma d’un gran entés que ens farà reflexionar, replantejar-nos i tornar a enfocar molts temes entorn de les emocions i les idees.

acompanamiento-filosofico

Dissabte 4 de març parlarem amb l’Elisenda Pasqual Martí, autora del conte “L’ombra de la Clara“/ “Clara y su sombra“, conte editat a Uranito, el segell infantil d’Ediciones Urano. Ens ha fascinat aquest llibre que ha estat creat per prevenir l’abús i l’assetjament sexual infantil, i ens conta amb molta delicadesa la història de la Clara. Des del nostre programa i els blogs aplaudim aquesta encertada iniciativa, tan necessària i vital per als nens d’ara.

lombradelaclara

I dimarts 7 de març tenim una cita radiofònica amb en Xavi Narro, per parlar de la seva novel.la “A la deriva“, publicada a Ediciones B. Després de l’èxit de “Rodamón: Una volta al món amb bici”, l’autor ens presenta aquesta història sobre una relació destructiva entre en Pau, celebritat de sèrie B a la porta dels quaranta, i en Plébot, nen prodigi de l’esculptura per impressió en 3D, que recorren primerament la Barcelona posthipster i després s’embarquen en un viatge delirant cap a Mèxic. En tindreu ressenya, com dels anteriors llibres, properament al blog Cultura y algo más, germà gran d’aquest i germe principal del programa de ràdio Ona Cultural.

aladeriva

Properament, moltes més entrevistes, tot preparant el terreny per Sant Jordi, gran festa literària per excel·lència. Fins aviat!!

Laura Clemente.